Comarques que Respiren Natura: L'Impacte del Turisme Actiu
El turisme actiu ha esdevingut un sector estratègic, en fort creixement a Espanya.
L'origen de les activitats de natura i esports d'aventura, va ser a Catalunya, al Pallars Sobirà, a la decada dels anys 80.
Segons l’informe Yumping 2024, les activitats més populars són les rutes a cavall (26,85 %), el buceig (9,77 %) i el parapente (7,85 %), tot amb un creixent interès per opcions més sostenibles com el senderisme o el kayak. Aquest sector genera més de 5.550 milions d’euros anuals i emplea 30.000 persones directes
A més, Aragó situa el turisme actiu com un impulsor clau de l’economia rural i la fixació de població. Segons un estudi de l’Observatorio de la Montaña de Aragón, aquest sector genera més de 140 M € anuals i 4.800 llocs de treball, amb un impacte econòmic global superior a 550 M €, beneficiant especialment les comarques de muntanya d’Osca . A més, el 47 % dels empleats són aragonesos, i una part significativa són joves de zones rurals, contribueix a frenar la despoblació
Aquestes xifres posen de manifest com el turisme actiu és un eix vertebrador de l’economia en zones de muntanya, generant ocupació directa, dinamitzant sectors afins com la restauració, l’allotjament i el comerç local, i permetent que els joves puguin quedar-se al seu territori, complementant el sector primari tradicional.
El Turisme Actiu a Catalunya: Un Impuls Decisiu per a Comarques de Muntanya i Natura
Impacte Econòmic al Berguedà
Al Berguedà, el turisme representa una força significativa dins l’economia comarcal.
El Berguedà ha experimentat una forta transformació econòmica: ha passat d’un passat industrial i miner a una realitat impulsada per petites empreses, el turisme rural, el sector primari i forestal, i sectors com el benestar i la gestió de recursos humans.
La comarca s’ha incorporat a la Red de Destinos Turísticos Inteligentes (DTI) de la Diputació de Barcelona a l’octubre de 2023. Durant la tardor de 2024 es va elaborar un informe diagnòstic i línies estratègiques per avançar cap a un model turístic sostenible, integrat amb l’entorn, la cultura i la gastronomia local.
El turisme és considerat un factor de retenció demogràfica a l’Alt Berguedà. Aquest fenomen es plasma en la transformació d’habitatges rurals en cases d’allotjament i l’obertura de nous serveis de restauració, generant activitat i diversificació econòmica local.
El portal oficial del Berguedà inclou el “Turisme Actiu” com una de les experiències imprescindibles de la comarca —amb activitats d’aventura sota el lema “per terra, aigua i aire”— al costat de senderisme, patrimoni i gastronomia.
Encara que manquen xifres directes sobre ràfting, kayak, barranquisme o ciclisme en el Berguedà, podemtot i que no disposem de xifres independents, és raonable assumir que el turisme actiu contribueix, amb especial intensitat en sectors com l’hostaleria rural, la restauració, el comerç local i la producció agroalimentària.
El Pirineu Lleidatà: Pallars Sobirà i el Pallars Jussà
El Pallars Sobirà és, sense dubte, el centre neuràlgic del turisme actiu a la demarcació de Lleida, amb una economia local cada cop més sustentada en activitats experiència i d’aventura. Mentrestant, el Pallars Jussà, amb el seu Geoparc i entorns naturals excepcionals, ofereix grans oportunitats de diversificació i creixement sota marques com el turisme geològic i ecològic.
L’any 2024 va ser excepcional pel turisme actiu a la demarcació de Lleida. Segons un estudi de la Càtedra de Turisme de la Universitat de Lleida (UdL) amb el Patronat de Turisme de la Diputació:
- Es van generar 112,92 milions d’euros, un augment de l’1,3 % respecte al 2023
- El sector va donar feina a 1.866 persones
- Es van registrar 831.034 activitats contractades, la xifra més alta des que es fan registres
Aquestes dades situen el turisme actiu com a motor dinàmic i sostenible de l’economia local, amb un impacte clar en ocupació i un volum de negoci consolidat.
El Pallars Sobirà, epicentre del turisme actiu
En aquest escenari, el Pallars Sobirà destaca com la comarca líder:
- Acull 62 de les 279 empreses de turisme actiu de la demarcació, sent la comarca amb més densitat empresarial en aquest sector
- L’activitat principal es concentra en el ràfting, el barranquisme i esports fluvials, especialment al llarg de la Noguera Pallaresa, reconeguda com un dels millors rius d’Europa per a esports d’aventura
L’empremta del sector en el territori va més enllà de les dades; contribueix a la dinamització econòmica, la consolidació de serveis locals i l’impuls de l’ocupació, a més de reforçar la identitat com a destinació d’aventura.
Contribució del Pallars Jussà i el conjunt del Pallars
El Pallars Jussà, tot i tindre menys empreses, forma part del reconegut Geoparc Orígens, amb un ric potencial per a activitats de geoturisme, senderisme i exploració patrimonial. La presència del mateix riu Noguera Pallaresa en part del seu territori reforça el seu valor per al turisme actiu
En conjunt, les dues comarques del Pallars —Sobirà i Jussà— contribueixen de manera significativa a la fortalesa econòmica del Pirineu de Lleida, establint una oferta turística diversificada i de qualitat que combina aventura, patrimoni i paisatge.
El Solsonès, un escenari privilegiat per al turisme de natura
El Solsonès destaca pel seu paisatge divers i conscient, amb entorns naturals molt protegits (un 30 % del territori forma part de la Xarxa Natura 2000 i del PEIN), que el fan ideal per a activitats a l’aire lliure com rutes a peu, BTT, caiac o esquí a Port del Comte.
Els embassaments de Sant Ponç i La Llosa del Cavall són dos dels actius més valuosos del Solsonès per a posicionar-lo com a destinació de turisme actiu i familiar, capaç de generar dinamisme econòmic durant tot l’any. A més, el seu caràcter sostenible i accessible converteix aquestes zones en veritables centres de revitalització territorial, afavorint la consolidació d’una oferta turística amable, diversa i innovadora.
Embassament de Sant Ponç: natura i tranquil·litat sobre l’aigua
Situat a la vall mitjana del Cardener, entre Clariana de Cardener, Olius i Navès, l’embassament de Sant Ponç és una destinació perfecta per a kayak, passejos a peu o en BTT per les vora i navegació tranquil·la.
La Llosa del Cavall: paisatges d’altura i activitats aquàtiques úniques
Ubicat a la capçalera del Cardener, entre Guixers i Navès, a una altitud d’1.400 m, aquest embassament es desplega sobre uns 200 km² i rep una aportació d’uns 76 hm³ d’aigua anualment. El lloc és idoni per a la pràctica del kayak, oferint excursions amb lloguer d’embarcacions, paddle surf, hidropedals, fins i tot activitats familiars com el Cani-Kayak (kayak amb gos), excursions guiades i SUP ioga. La seva estètica, amb aigües turqueses que recorden fiords, el converteix en un racó visualment impactant i molt atractiu per al turisme actiu
Terres de l’Ebre: Turisme Actiu i Diversificació Rural
A les Terres de l’Ebre, el turisme actiu està molt present: senderisme, BTT, navegació amb caiac, escalada, hípica o travessades a cavall són només algunes de les activitats que configuren la seva oferta. Aquesta diversificació contribueix a dinamitzar l’economia local, complementant sectors tradicionals com l’agricultura, la pesca o l’horticultura, i consolidant noves formes de comerç basades en l’experiència i la sostenibilitat.
Turisme Actiu al Riu Ter: Natura, Aventura i Equilibri Ambiental
El riu Ter ofereix un escenari ideal per a activitats de turisme actiu i de natura, gràcies a la seva navegació senzilla, entorn de gran valor paisatgístic i zones de ribera ben conservades. Les travesses en kayak i canoa es desenvolupen en trams suaus i accessibles, perfectes per a pràcticament tots els públics, ja siguin famílies, parelles o grups reduïts que busquen una vivència immersiva envoltada de boscos de ribera i silencis naturals.
Una de les particularitats d’aquestes activitats és la seva capacitat de fusionar experiència esportiva i contemplació de natura, en un context tranquil i amb baix impacte visual. Els recorreguts es dissenyen per respectar la biodiversitat, evitant zones sensibles i fomentant un turisme conscient i respectuós.
Compromís amb la sostenibilitat
Algunes de les empreses que operen en aquest àmbit ja han adoptat mesures clares per impulsar el turisme actiu sostenible. Per exemple, algunes estan adherides a la Carta Europea de Turisme Sostenible, un reconeixement que promou pràctiques responsables respecte al medi ambient i la comunitat local.
Una Visió Integrada i Sostenible
L’aposta pel turisme actiu a Catalunya té un impacte transversal:
- Ocupació i revitalització local: el sector genera llocs de treball directes i indirectes, especialment en zones rurals amb alta taxa de despoblació.
- Dinamització del comerç local i el sector primari: l’activitat turística enforteix l’hostaleria, els productes de proximitat i la venda local.
- Diversificació econòmica: ofereix una alternativa al model tradicional agrícola, construint una economia més resilient i transversal.
- Promoció d’un turisme sostenible: amb estructures i serveis que respecten el territori i fomenten la deguda preservació del paisatge i els recursos naturals locals.
El turisme actiu no és només un producte complementari, sinó un pilar estratègic per a l’economia comarcal, social i ambiental de Catalunya.
La Gestió responsable del turisme actiu en ambients de natura i aigües continentals
Per què cal actuar
L’augment de la demanda d’experiències a l’aire lliure genera pressions sobre ecosistemes fràgils (erosió, soroll, fauna pertorbada, congestió, residus) i sobre el teixit social (pujada de preus de l’habitatge, desplaçament d’usos locals).
La combinació de planificació per capacitat, gestió d’accessos, bioseguretat, qualitat de bany i governança amb dades, és la via contrastada per evitar la massificació i la gentrificació sense renunciar al valor econòmic i social del turisme actiu.
Les empreses del sector ja apliquen estàndards internacionals (GSTC, ATTA), protocols de bioseguretat i pedagogia “No deixis rastre”; el següent pas és estendre aquests estàndards a escala de Territori i finançar-ne el compliment amb eines com l’IEET i els Plans DTI/SIT.
Què s’ha de fer (i estan fent)?
1. Gestionar segons la capacitat del lloc
Adoptar models com la capacitat de càrrega turística i la metodologia Limits of Acceptable Change (LAC) permet establir límits reals d’assistència i stress ambiental social, i activar mesures correctores (quotes, talls temporals, desviament de fluxos) quan s’aproximin els llindars definits.
2. Controlar els fluxos amb eines operatives
- Quotes i reserves prèvies per a espais o activitats durant períodes punta; aplicar tarifació dinàmica per fomentar la distribució temporal de la demanda.
- Restriccions d’accés amb transport col·lectiu (aparcar i continuar a peu o amb llançadora), com ja s'aplica en algunes destinacions naturals, evitant massificació en zones sensibles.
- Tancaments adaptatius davant riscos com incendis, baix cabal o onades de calor, activant protocols públics de protecció ambiental i seguretat ciutadana.
3. Protegir els entorns aquàtics
- Aplicar (on pertoqui) protocols de neteja d’embarcacions i equips entre usos per evitar la dispersió d’espècies invasores.
- Mantenir un monitoratge de la qualitat de l’aigua en zones de bany i ajustar-ne els usos segons els resultats.
4. Prevenir la gentrificació i garantir retorn local
- Regulació de l’habitatge turístic (HUT) per evitar tensions en el mercat residencial.
- Revertir una part dels ingressos turístics cap a la comunitat (infraestructures, vigilància, educació ambiental).
- Incorporar clàusules de proximitat en concessions i serveis turístics que promoguin la contractació i proveïment local.
5. Fomentar una gestió basada en dades (DTI/SIT)
Implementar marcs com les Destinacions Turístiques Intel·ligents (DTI) i els Sistemes d’Intel·ligència Turística (SIT), que recopilen informació en temps real (aforaments, residus, incidents) per guiar decisions eficients i transparents.
Bones Pràctiques Sectorials
Al sector del turisme actiu a Catalunya, és notable l’augment d’empreses que adopten bones pràctiques ambientals i socials, convertint-se en referents per a un model turístic responsable.
1. Certificacions de sostenibilitat
Moltes empreses i destinacions catalanes han obtingut la certificació Biosphere, un segell associat als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que reconeix la gestió ambiental, cultural, social i econòmica responsable
A més, la certificació GSTC, avalada per organismes internacionals com l’Organització Mundial del Turisme i el PNUMA, està essent adoptada com a referent de turisme sostenible global
2. Protocols de bioseguretat
Empreses especialitzades en entorns aquàtics (ràfting, caiac) implementen sistemes de neteja i desinfecció d’embarcacions i equipaments entre usos per evitar la propagació d’espècies invasores, seguint recomanacions com les de l’ACA
3. Formació especialitzada dels guies
Els guies de natura reben formació en interpretació ambiental, seguretat i gestió ètica de grups. Iniciatives com els webinars sobre bones pràctiques organitzats per la Generalitat i el sector aprofundixen en aquest compromís
4. Impacte mínim in situ
Moltes empreses operen amb grups reduïts, utilitzen itineraris controlats i fomenten els principis de Leave No Trace (No deixis rastre), minimitzant l’impacte sobre l’entorn i assegurant una vivència íntima i respectuosa.
5. Arrelament al territori
L’oferta turística s’orienta cada cop més cap a la contractació local, l’ús de productes de proximitat i la col·laboració amb sectors com l’hostaleria i el comerç local. Aquest model garanteix que el desenvolupament turístic vagi de la mà amb el benefici comunitari.
Empreses com Kayaks del Ter, RocRoi o La Rafting Company lideren el sector amb l’adhesió a segells com la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) o el Biosphere, mentre que entitats com l’ACT, o Turisme de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, Diputacions i els Consorcis de Turisme, estenen aquest model cap a tot el sector.
Tot això apunta cap a un model turístic actiu que no només ofereix experiències excepcionals, sinó que també contribueix al futur sostenible i resil·lient del territori.
Així és com s’entén un turisme actiu sostenible: una manera de viatjar que no només respecta el territori sinó que l’enriqueix, i els operadors catalans, d’això, en saben molt. Saben que viuen del medi, i en tenen cura.